Les hormones són substàncies produïdes en un teixit i transportades a un altre, on produïxen unes respostes fisiològiques determinades. Són actives en quantitats molt xicotetes.
Les principals hormones vegetals o fitohormones són les següents:
Químicament és l’àcid indolacètic. Va ser estudiada per primera vegada per Charles Darwin i el seu fill Francis en 1881. L’experiment és el següent:
Les plàntules d’escaiola o d’avena creixen corbades cap a la llum si esta els arriba de costat.
Si l’àpex es cobrix amb un con metàl·lic no es produïx la curvatura. Si es cobrix amb un con de vidre transparent sí que hi ha curvatura.
Si es cobrix amb un anell metàl·lic una zona de la tija per davall de l’àpex, també es produïx la curvatura.
La conclusió obtinguda és que la curvatura és deguda a la influència de l’àpex.
En 1926, Went demostra que eixa influència de l’àpex és deguda a un estímul químic, a qui va anomenar auxina. L’experiment és el següent:
Es tallen els àpexs de plàntules d’avena i es col·loquen les superfícies de tall una hora sobre làmines d’agar.
L’agar es talla en xicotets cubs i es col·loquen, descentrats, sobre els àpexs decapitats que havien sigut mantinguts en la foscor.
Al cap d’una hora s’observa una curvatura cap al costat contrari al del bloc d’agar.
Efectes de l’auxina:
Regulen el cicle cel·lular, estimulant la divisió cel·lular. S’han trobat en òrgans amb teixits que es dividixen de forma activa: llavors, fruits i arrels.
Efectes:
En el s. XIX es va observar que el gas que escapava dels fanals d’il·luminació produïa la defoliació dels arbres dels carrers. És un gas alliberat pels teixits de la planta. És activat per altes concentracions d’auxines, o per ambients estressants com ferides, pol·lució atmosfèrica, entollada, etc. L’exposició de plàntules a eixe gas produïx reducció de l’elongació de la tija, incrementa el creixement lateral, i produïx un anormal creixement horitzontal de la plàntula.
Produït en fulles i fruits. Està relacionat amb la capacitat de certes plantes per a restringir el seu creixement o la seua capacitat reproductora en èpoques desfavorables.
Es troben en tots els òrgans, però sobretot en les llavors immadures. La més coneguda és l’àcid giberèlic.
Tornar a l'index de 1r Batxillerat
Esta obra está bajo una Licencia Creative
Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional