Imatge 1. Partenó, Acròpoli d'Atenes. Segle V a.C.
Imatge 2. Temple de la Maison Carrée, Nimes. Segle I a.C.
Imagte 3. El Panteó d'Adrià. Roma, segle II d. de C.
"...Què ha succeït durant els cinc segles i mig que separen el Partenó del
Panteó?" Per a expressar-ho de manera gràfica, que l'arquitectura ha
transformat els exteriors en interiors. La filosofia, la religió i la
política s'han combinat per a canviar el món i la relació que l'home manté
amb ell. El món ha deixat de ser una multitud de fenòmens fragmentaris,
l'expressió política dels quals eren les ciutats-estat; s'ha convertit en un
cosmos coherent, l'expressió política del qual és l'Imperi. La volta que
cobreix aquets cosmos se simbolitza en la volta del Panteó, que té per a Roma
la mateixa significació que el Partenó per a l'Hèlade, elevat sobre
l'Acròpoli com el delicat adorn d'un mantell."
Mortimer Wheeler: El arte y la arquitectura de
Roma, Edicions Destino, Barcelona, 1995, pàg. 13-14
Imatge 1. Rembrandt van Rijn, La ronda de nit. 1642.
Imatge 2. Caravaggio, La conversió de Sant Mateu. 1600.
"És propi d'aquesta escola (la de Caravaggio) il·luminar amb una llum
unitària i alta, sense reflexos, com la que hi hauria en una habitació amb
una finestra i les parets pintades de negre, amb la qual cosa s'obtenen
ombres i llums molt intenses que donen relleu a la pintura, però d'un mode no
natural, que no ha sigut realitzat ni pensat per altres segles ni per pintors
més antics."
Giulio Mancini, Consideraciones sobre la pintura.
Cap al 1628.
"Per tal que no s'ofenguen els drets de la història s'ha de tindre present
que és lícit al pintor i a l'escultor embellir i il·lustrar de la millor
manera possible les històries, però en cap cas està permès contradir la
veritat d'aqueixes i desfigurar o no reconèixer la inveterada tradició de
qualsevol fet. Precisament sobre això el decret de sagrat Concili de Trent va
ordenar que s'evitaren en les pintures sagrades la falsedat i tots els errors
a fi que les imatges devotes no presente res capaç d'escandalitzar les ànimes
senzilles. Diu precisament aqueix decret: "de mode que no hi aparega res
desordenat, retallat amb mescles o inversions, res profà i res indecent".
Federico Borromeo, Tratado de la pintura sagrada.
1625.
Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis
universitaris
