Bloc I. Qüestions
Opció A
Calcula el quocient entre l'energia potencial i l'energia
cinètica d'un satél·lit en òrbita circular.
Opció B
Una partícula puntual de massa 3 M es col·loca en l'origen
d'un cert sistema de coordenades, metre que una altra de massa M es col·loca
sobre l'eix X a una distància d'1 m respecte de l'origen. Calcula les
coordenades del punt on el camp gravitatori és nul.
Bloc II. Qüestions
Opció A
Un cos dotat d'un moviment harmónic simple de 10 cm
d'amplitud, tarda 0,2 s a descriure una oscil·lació completa. Si en l'instant
t = 0 s la seua velocitat era nul·la i l'elongació positiva, determina:
- L'ecuació que representa el moviment del cos.
- La velocitat del cos en l'instant t = 0,25 s.
Opció B
Una partícula realitza un moviment harmònic simple. Si la
freqüencia disminueix a la meitat, mantenint l'amplitud constant, què ocorre
amb el període, la velocitat màxima i l'energia total?
Bloc III. Qüestions
Opció A
Un col·leccionista de segells desitja utilitzar una lent
convergent de distància focal 5 cm com una lupa per a observar detingudament
alguns exemplars de la seua col·lecció. Calcula la distància a qué ha de
col·locar el segells respecte de la lent si es desitja obtindre una imatge
virtual deu vegades major que l'original.
Opció B
Quines característiques té la imatge que es forma en un
espill còncau si l'objecte es troba a una distància major que el radi de
curvatura? Dibuixa'l.
Bloc IV. Problemes
Opció A
En el rectangle mostrat en la figura els costats tenen un
longitud de 5 cm i 15 cm, i les càrregues són q1 = -0,5 μC i
q2 = + 2,0 μC.
- Calcula el mòdul, la direcció i el sentit del camp elèctric
als vèrtexs A i B. (1 punt)
- Calcula el potencial elèctric als vèrtexs A i B. (0,6
punts)
- Determina el treball que realitza la força del camp
elèctric per a traslladar a una tercera càrrega de +3,0 μC des del
punt A al punt B. (0,4 punts)
Dada: K = 9 x 109
Nm2/C2
Opció B
En el pla XY es té una espira circular de radio a = 2 cm.
Simultàniament es té un camp magnètic uniforme la direcció del qual forma una
angle de 30º amb el semieix Z positiu i la intensitat del qual és B = 3 e
-1/2 T, on t és el temps en segons.
- Calcula el flux del camp magnètic en l'espira, i el seu
valor en t = 0 s. (0,8 punts)
- Calcula la força Electromotriu induïda en l'espira en t = 0
s. (0,8 punts)
- Indica, mitjançant un dibuix, el sentit del corrent induït
en l'espira. Raona la resposta. (0,4 punts)
Bloc V. Problemes
Opció A
El treball d'estracció del platí és 1,01 x 10-18
J. L'efecte fotoelèctric es produeix en el platí quan la llum que incideix té
una longitud d'ona menor que 198 nm.
- Calcula l'energia cinètica màxima dels electrons emesos en cas
d'il·luminar el platí amb llum de 150 nm.
- D'altra banda, el treball d'extracció del níquel és 8 x 10
-19 J. Sobservarà l'efecte fotoelèctric en el níquel amb llum
de 480 nm. (1 punt)
Opció B
Es pretén enviar una mostra de 2 g del material radioactiu
a un planeta d'un altre sistema estel·lar situat a 40 anys-llum de la terra
mitjançant una nau que viatja a una velocitat v = 0,9 c. El període de
semidesintegració del material és de 29 anys.
- Calcula el temps que tarda la nau a arribar al planeta per a un
observador que viatja a la nau. (1 punt)
- Determina els grams de material que arriben sense desintegrar. (1
punt)
Bloc VI. Qüestions
Opció A
El 146C és un isòtop radioactiu del
carboni utilitzat per a determinar l'antiguitat d'objectes. Calcula l'energia
de lligadura mitjana per nucleó, en MeV, d'un nucli de
146 C.
Dades: Masses atòmiques, 10 n :
1,0087 u, 11H : 1,0073 u, 146 C : 14,0032 u ; càrrega
del protó, e = 1,602 x 10-19 C ; Velocitat de la llum en el buit,
c = 3x108 m/s ; Massa del protó mp = 1,66 x 10-27
Kg.
Opció B
Un dispositiu utilitzat en medicina per combatre,
mitjançant radioteràpia, certs tipus de tumor conté una mostra de 0,50 g de
6027 Co. El període de semidesintegració d'aquest
element és 5,27 anys. Determina l'activitat, en desintegracions per segon, de
la mostra de material radioactiu.
Dada: u = 1,66 x 10-27 Kg.
Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis
universitaris