"En el nom de Déu Totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant, autor i
legislador suprem de la societat.
Les Corts generals i extraordinàries de la nació espanyola, ben
convençudes que, després del més detingut examen i la més madura deliberació,
les antigues lleis fonamentals d'aquesta monarquia, acompanyades de les
oportunes providències i precaucions, que asseguren de manera estable i
permanent el seu compliment, podran omplir degudament el gran objete de
promoure la glòria, la prosperitat i el bé de tota la nació, decreten la
Constitució política següent per al bon govern i la recta administració de
l'Estat.
Títol I
De la Nació espanyola i dels espanyols
Capítol I
De la Nació espanyola
Art. 1 La Nació espanyola és la reunió de tots els espanyols de tots dos
hemisferis.
Art. 2 La Nació espanyola és lliure i independent i no pot ser patrimoni
de cap família o persona.
Art. 3 La sobirania resideix essencialment en la Nació i, per aquest
motiu, pertany a aquesta exclusivament el dret d'establir les seues lleis
fonamentals."
Font 2: Fragment del decret de Ferran VII signat a València el 4 de maig
de 1814.
"Declare que el meu reial ànim és no únicament no jurar ni accedir a
aquesta Constitució [de 1812] ni a cap dret de les Corts generals i
extraordinàries, i de les ordinàries actualment obertes [...], sinó declarar
aquesta Constitució i aquests decrets nuls i sense cap valor ni efecte."
Font 1: Monedes amb l'efígie de Franco fabricades durant la seua etapa de
govern.
Font 2: Sánchez Recio, Glicerio (1999): "Inmovilismo y adaptación", dins
El franquismo. Visiones y balances, Alacant, Unoversitat d'Alacant, pàg.
30-31. (Traducció)
"Cal insistir, en primer lloc, en la contradicció aparent que tanquen els
termes inmovilisme i procés, i més encara en aquest apartat en què es
considera la llarga trajectòria del règim franquista des de 1939 fins a 1975.
En el lent procés d'institucionalització del règim es va mantenir una
fidelitat infrangible als poders absoluts assumits pel general Franco, i en
cap moment es va abandonar la primacia de l'Estat manifestada en els primers
textos programàtics.
A més de la concentració de poders que residia en el general Franco,
aquest s'havia atorgat una funció institucional, que algun dels seus ideòlegs
més pròxims va qualificar de constituent, i d'aquesta manera, amb la prèvia
aprovació per l'aclamció, Franco promulgarà successivament les lleis
fonamentals: la de Creació de les Corts ¡, el Fur dels espanyols, la Llei de
successió, la dels Principis Fonamentals del moviment i la Llei Orgànica de
l'Estat, que assumia i sistematitzaba les anteriors."
Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis
universitaris