Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis universitaris

..."Podem parlar, per tant, d'un imperi espiritual romànic, format per diversos estats i nacions. El lligams són les ordes religioses de cluniacencs i cistercencs i els pelegrinatges a roma i Santiago de Compostel·la. Els esmentats pelegrinatges foren el vehicle de tendències culturals, plans arquitectònics i programes decoratius.

...La major part dels monuments romànics són religiosos. Els edificis expressen una gran mansuetud d'esperit. Són ordinàriment ombrius, massissos, molt aptes per a recollir-se a meditar. Podria dir-se que encarnen el misticisme,..."

Martín González, J.J. Historia del Arte. Madrid. 1974

"L'evolució del pintor i l'evolució de la societat espanyola recorren camins semblants. En ambdós es produeix una crisi radical que transforma la manera de pintar i l'estructura social, respectivament; en ambdós es produeix la mateixa situació penosa, i una crítica d'allò establert...La crisi no es produeix només a la societat espanyola: la famosa malaltia del pintor coincideix amb les alteracions revolucionàries franceses,...de profundes conseqüencies polítiques a Espanya. No és només la crisi d'un país: el balanç dels últims anys del segle XVIII, és la desaparició, en ocasions violenta, d'una forma de vida que havia quedat buida de contingut; és el començament del triomf de la burguesia i el canvi de les estructures económiques i socials i , amb elles, de les idees, els valors, els judicis; és l'aparició del nacionalisme -a França amb la Revolució; a Espanya, amb la Guerra de la Independència, i les Corts de Cadis- i del constitucionalisme, la caiguda definitiva de l'absolutisme, etc.".

Valeriano Bozal. Historia de Arte en España II. Desde Goya hastra nuestros días. Madrid.1973

"...és ja un tòpic etiquetar Goya com el retratista de moda de la societat madrilenya de la dècada dels 80...La inmmensa majoria de la noblessa no s'interessà pel pintor, potser, al principi, per ser excessivament avantguardista, i després per considerar-lo passat de moda. Només un reduït nombre de persones va percebre el seu talent i li donà suport de forma decidida, com els Prínceps d'Astúries, després Reis...

L'afició a retratar còmics i toreros és reveladora d'aqueixa relativa mancança dels favors de la noblesa. La seua reputació és major entre polítics i escriptors, segurament per raons ideològiques, que dominen entre ells per damunt de les raons estrictament estètiques. En quansevol cas, i mentre avança en edat i en la seua pintura ( cada vegada més profunda, menys pintoresca, més "negra" pel que fa al cromatisme i pel que fa a la moral, més espessa i expressiva en pinzellades i pasta ) van augmentant els retrats que pinta gratis o per pocs diners".

Gállego, J. Goya en las colecciones madrileñas. Madrid, 1983