"Els mestres del moviment modern dels anys vint no pretenien apel·lar tan
sols als interesos figuratius del públic, sinó a tots els seus interessos; no
volien convèncer la gent que l'arquitectura moderna és més bella que
l'antiga, sinó, sobretot, que funciona millor que l'antiga, que resol de
forma més racional els problemes de l'habitatge, del treball. de l'oci,
tenint en compte amb equilibri els diversos components materials i
espirituals."
L. Benévolo, Intoducción a la arquitectura,
Madrid, 1992
"En una època en que August mirava més que mai d'actuar amb gran cautela,
el client que encarregà l'estatua disposà que el monarca fóra representat com
un radiant general victoriós i no dubtà a destacar clarament el seu origen
diví [...]. El fet de prescindir del calçat terrenal s'ha d'entendre com una
de les reminiscències de les imatges de déus i herois, i la figura d'Eros
cavalcant sobre un dofí ès una inequívoca referència a Venus com una de les
seues ascendents [...]. No sols el retrat d'August sinó la representació del
cos en conjunt, van ser elaborats segons les formes clàssiques de l'art grec
del segle V aC amb el propòsit d'elevar la figura del vencedor a una esfera
superior"
P. Zanker, Augusto y el poder de las imágenes,
Madrid, 1992.
Figura 1. Le Corbusier. Villa Saboya
"La bellesa més dolça procedeix del vespre, perquè l'excés de la llum fa
els trets durs, i l'excessiva foscor no deixa veure, el punt mitjà és
l'òptim. D'aquesta manera,Leonardo, en tant que poeta i teòric, pensa que la
bellesa és una gradació de l'ombra. Li basta substituir la porta de casa seua
a la vesprada, per una cova entre les roques i dotar l'ombra d'un delicat
sentiment místic per a crear la seua obra maestra: La mare de Déu de les
roques."
L. Venturi, Historia de la crítica de arte,
Barcelona, 1979
"Edificis com la Sainte Capelle de Paris -segons sembla duta a terme amb
bastant probabilitat per Pierre de Montereau cap al 1245/48- comporten la
negació més radical del principi arquitectònic del mur compacte i continu. En
lloc d'això, el parament de vidre i color estableix una definició límit de la
imatge de l'edifici gòtic com a encast radiant de color -a la manera d'un
reliquiari- de les vidrieres."
V. Nieto Alcaide, La luz, símbolo y sistema
visual, Madrid, 1993
Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis
universitaris
