Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis universitaris

Totes les llengües són bones (tot i que, per a ser més exacte, hauria de dir que les llengües "són", i res més). Cada llengua és per al parlant el lloc on es desvetlla la consciència i és l'eina amb que pot expressar tot allò que vol, sense més restriccions que les imposades per l'estructura formal (límits que, ja ho sabem, no són copsats pel parlant). Quant a la col·lectivitat, una llengua és lloc de trobada, és l'element cohesionador de la vida comuna, el gran mitjà per a la cooperació entre aquells que configuren un poble. Qualsevol llengua fa tot això, i aquestes són les raons de la bondat de totes les llengües: la del poble tecnològicament més avançat i la dels aborígens de l'illa més desconeguda. En el fons, totes les llengües són aptes per al discurs quotidià, per a la filosofia pura i per a la ciència més subtil, i les limitacions que hom hi pugui copsar ho són només circumstancialment i tan sols afecten la part menys significativa de la llengüa, és a dir, el vocabulari.

De vegades s'ha dit que hi ha llengües "pobres" quant a la possibilitat d'expressar nocions abstractes: en algunes llengües amerindies és força complicat parlar de l' "amor" i de la "pietat" en general, per posar-ne dos exemples. Segons Franz Boas, en Kwakiutl (llengua de les illes Vancouver) aquestes nocions solen aparèixer en construccions com ara el meu amor envers ella o la meua pietat envers tu; val a dir, relacionats amb un possessiu i un destinatari. Això, però, no planteja cap problema: els parlants de la llengua kwkiutl demostren que no estan mancats dels conceptes respectius des del moment en què els aliquen referits a unes persones. En canvi, les llengües són farcides de paraules abstractes i això demostra que la presència o l'absència de termes amb què fer designacions d'aquest tipus no és cap obstacle pel que fa al desvetllament de la intel·ligència. Dit d'una altra manera: en totes les llengües és possible de fer comparacions (això és més gran que allò), la qual cosa vol dir que tothom poseeix les nocions abstractes en què es fonamenten aquestes comparacions (la "grandària", per exemple). Cal que no ens confonguem; tot sovint, el lèxic sobre nocions abstractes és un conjunt especialitzat que només funciona en el reclòs del món acadèmic. La gent del carrer, tan intel·ligent com els filòsofs de recambró, no fa servir gaire sovint les etiquetes abstractes, però no vol pas dir que no en sigui capaç: senzillament no els fan falta en l'ús ordinari. Des d'aquest punt de vista, les nostres preuades llengües indoeuropees no són diferents de les ameríndies, les bantú o les malaiopolenèsies.

Jesús Tuson. El luxe del llenguantge.