Tornar a l'índex d'exàmens Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis universitaris

Comunitat: Comunitat Valenciana
Convocatoria: Juny de 1995
Modalitat: LOGSE - Totes
Exercici: 1r Exercici A
Assignatura: Història
Obligatorietat: Obligatòria
Durada: 90 minuts
Barem: L'alumne podrà triar entre l'exercici A (Anàlisi d'un text i contestació a preguntes sobre el mateix) o l'exercici B (Resposta a un repertori de qüestions).

Exercici A

El 24 de setembre de 1810, després de les desídies i les resistències de la Regència, va tenir lloc l'acte inaugural de les Corts a l'església d'Isla de León -San Fernando-, a Cadis.

La transcendència de les Corts de Cadis arranca del fet mateix que la seua celebració arribara a ser realitat (...).La correlació de forces presents va fer factible que n'eixira no ja una mera reforma de la monarquia, sinó una obra d'encuny revolucionari que, pel que ens correspon tractar ací, es concretava ni més ni menys que en el disseny d'un nou model d'Estat, el liberal-burgés, que arraconava l'edifici polític de l'Antic Règim i els fonaments jurídics de les estructures socials sobre les quals se sustentava.

Arostegui, J (coord.). "El fin del reformismo". Historia de España, vol. 9, Madrid, 1982.

Llegiu detingudament el text i responeu les preguntes següents:

  1. El text al·ludeix a les dificultats plantejades per a la celebració de les corts de Cadis i a la correlació de forces presents. Expliqueu quines van ser les circumstàncies que van condicionar la convocatòria, el desenvolupament i el resultat de les Corts.
  2. Definiu els fonaments jurídics i socials sobre els quals es fonamentava l'edifici polític de l'Antic Règim.
  3. L'obra de les Corts de Cadis es va basar en uns nous principis polítics. Expliqueu quins són, i valoreu la seua continuïtat en l'ordenament polític espanyol contemporani, especialment des del punt de vista constitucional.

Exercici B

Un sol fet és determinant en tota la trajectòria de l'Estat liberal fins a la seua crisi final de 1931: els representants de les classes obreres no van seure en els escons de les Corts fins a l'any 1910, data en que va ser elegit el primer diputat socialista. En el moment de màxima, per bé que precària, representació obrera, en les Corts de 1923, amb set escons (1,7% sobre 409), el parlament va ser dissolt pel general Primo de Rivera... Resultava evident que el govern representatiu es referia a una representativitat genuïnament burgesa i dels estrats privilegiats els diputats dels quals legislaven en el parlament, sumant sistemàticament el 98% o el 99% de tots els escons. El sufragi universal es va reimplantar el 1890, però en la cambra baixa de les Corts (en el Senat mai no va posar els peus un sol representant de les classes obreres) la minoria socialista, que concorria normalment a les eleccions, no va poder aconseguir mai, no ja el nivell que assolien els altres partits socialistes en els parlaments nacionals i respectius, ni tan sols aconseguiria un equivalent al de les seues forces sindicals. D'altra banda, la massa obrera espanyola tenia una inclinació invencible a l'abstencionisme motivada en la naturalesa de la seua situació social i evidentment en les posicions apoliticistes de l'anarquisme preponderant o anarco-sindicalisme.

Descartades les classes obreres de la representació nacional, el problema polític de l'estat liberal radicava en el grau de dosificació representativa que s'adjudicarien la burgesia i els estaments privilegiats residuals. Entre el Congrés i el Senat d'un costat i l'alternança de partits en el parlament i en el govern d'un altre, calia reconéixer necessàriament que la immensa majoria de les classes burgeses, els sectors preeminents (Església, exèrcit, alta administració política, etc.) van trobar el seu moment i els seus interessos representats, emparats i defensats en el parlament gràcies a les normes jurídiques que en demanen i a tot l'equilibri de poders en vigència durant la Restauració.

Martínez Cuadrado, M.:La burguesia conservadora. Alianza Universidad, 1978

Llegeix amb atencio el text i respon les qüestions següents:

  1. Expliqueu quines serien les raons que donen lloc a aquest tipus de representació política.
  2. ¿Quin tipus de problemes es podrien derivar de la no representació política de la classe obrera?
  3. Segons el text, l'estat liberal entra en la seua crisi final el 1931. Valoreu l'abast d'aquesta crisi i les seues solucions.

Última modificació d'aquesta pàgina: 3 de juny de 2003